
De fet si que vaig fer una foto... el que veieu és part del jardí de darrera. El tros de llac i el moll que veieu a la part inferior del jardí és propietat privada...yeah!
Menjant llangonissa i bebent vi del Priorat, varem establir els diferens fronts: primer de tot, el de la fertilitat, que consistiria en tenir el màxim nombre de fills possibles i ensenyar-los el català. Una cosa sorprenent i que em va omplir d'optimisme va ser el fet de que la majoria d'esposes i esposos de catalans que hi havia al sopar parlaven el català verdaderament bé. De fet, aquestes parelles ja havien començat la tasca reproductiva i tots els nenes que hi havien per allà ja parlaven anglès i català. Segonament paralariem del front cultural: a partir d'aquest, fariem coses com per exemple disfrassar els nens diables i fer-los correr pels veinats amb materials pirotècnics. S'ha d'entendre que han de ser coses vistoses que atreguin l'atenció de la població americana. En tercer lloc hi hauria el front institucional a través del qual negociariem amb la Generalitat ajuts econòmics per financiar un lloc per a reunir-nos (tipus casal, encara que jo ja em conformo amb la casa de l'altre dia), disfresses o per pagar les fiances dels centres de menors en cas de que els crios siguin acusats d'activitats satàniques. Finalment trobariem el front més underground, que seria el que es dedicaria a la reivindicació de les minories residents en terres catalanes tals com l'aranès. Al respecte, un dels membres tenia previst publicar en breu el primer diccionari anglès-aranès de la història. Per la vostra informació, el membre en questió era un dels marits americans que parlava un català perfecte. Olé!
Com podeu comprobar va ser una trobada molt profitosa. Aquí una foto de part dels asistents. Acordem tornar a reunir-nos per Sant Joan, quan encendrem una gran foguera on cremarem a tots aquells que se'ns oposin. M'entrestant, haurem d'actuar sols però amb la seguretat de que el poble de Catalunya està amb nosaltres en tot moment.
2 comentaris:
jejeje, kina rao que tens! i t'has deixat que no estava pas malament l'america amb perfecte catala q volia publicar el diccionari angles-aranes!
Cabrona, vaja vidorra t'estas pegant. Joder com estas oi? A veure si a aquest pas és que no vols tornar.. Per aquí rutina sin control, com normalment. Trobem a faltar trobades multitudinàries a la pompeu, però la cosa promete más pal año que viene. Per cert nenit, quan tornes?
ei, aquest és el meu nou blog$) Mu politizao pero es para la uni.
Molts petons i deixa ja de viatjar que desde aquí s'ens posen les dents llargues!!
Publica un comentari a l'entrada