Aquí Eulàlia Ràfols. Nacionalitat: primer catalana. Ocupació: embaixadora de Catalunya a Highland Park Junior High. Missió: fer conèixer als seus estudiants i relatius que molt lluny d'aquí a l'altra banda del món existeix un lloc on hi viu una gent verdaderament extranya als que els hi agrada menjar el pa sucat amb tomàquet i que tenen una fascinació extranya per la cacona. És el moment amics meus de donar a conèixer mundialment la nostra cultura, la que ha aconseguit deixar mal alè a les boques de mig món amb el seu allioli i ha emocionat a l'altre meitat amb el cant dels seus ocells. Qui més que nosaltres celebra una derrota en la seva diada nacional o té un ruc com a símbol nacional? Qui més que nosaltres celebra trencaments d'esquenes col·lectius en forma de castells humans o s'atreveix a ballar sota guspires de foc? Els americans sovint em pregunten: per què ho feu tot això? I jo encongeixo les espatlles i sense saber ben bé què respondre els hi dic que sóm gent estranya, weird people, i que tenim una cosa que es diuen tradicions que van més enllà de cuinar galetes o llevar-se a les 3 del matí un cop a l'any per poder comprar la batería de cuina més tirada de preu possible.
Per celebrar la nostra petitesa i la nostra grandesa vaig muntar una paradeta representant Catalunya a la International Night de l'escola. L'exposició de cultura Catalana de Nova York queda petita al costat de la que vaig fer jo. Cal dir també que els triomfadors de la jornada van ser la degustació de pa amb tomàquet i truita a la francesa (compartia taula amb la Yuna de França) i la parella nadalenca formada pel tió i el caganer, integrants de la pooping culture catalana.
Tot seguit, una mostra del show:
Degustació de pa amb tomàquet: a l'esquerra la meva coordinator encantada de la vida. A la dreta nenes varis fent veure que els hi agrada.
A sobre: cartell de curiositas i relació Catalunya-EUA, Història, Mapa amb fotos, Tradicions.
3 comentaris:
Una reflexió súper! Suposo que per això sóc fan del teu blog!
Ara la pregunta és: què pesa més, laliusa pitusa, el teu compromís amb nosaltres weird people, o l'establert recentment amb les GirlScouts? Jejeje
Estic orgullosa de la teva iniciativa difusora. I farta que l'abgrund que has deixat substituïnt-te no em doni conversa, ni em faci riure, ni tiri les birres! Jejeje
Una abraçada GEGANT!!! I mail però ja!! Les dues. MUA, MUA!!!
neni!!! q bo!! això no m'ho havies explicat!! b, vaig a llegir el post de les girlscouts q segur q em parteixo!!
ah! i ja fas tard en escriure sobre el teu viatget a Frisco!
La Catalogne??? OUI bien sûr je connais...... La Catalogne Francaise evidement!
Publica un comentari a l'entrada