viure en un congelador

Ei! Doncs des que vaig retornar als u.s. m´han passat bastantes coses però res tan EXTREM com el que vaig fer el cap de setmana passat no l'altre! Us explico: aquesta setmana farà dos divendres va començar a fer un fred de la òstia (amb perdó). Si fins aleshores haviem estat a uns -10/-15 la màxima d'aquell divendres va ser de -20. De fet van estar a punt de suspendre l'escola perquè hi han alumnes que no tenen pasta ni per comprar-se una jaqueta. Perquè us en feu una idea, l'activitat preferida de la gent era tirar aigua bullent a l'aire i comprovar com abans d'arribar al terra ja s´havia gelat...de fet deien que feien nevar. En fi, doncs en aquest dia tan indicat, servidora, part de la meva host family i l'Amity francesa que treballa amb mi (Yuna) vem fer maletes i ens en vem anar a ice fishing! No és que haguessim escollit aquell cap de setmana expressament però com si ho haguessim fet. A més, no us penseu que l'ice fishing és qüestió d'un vaig-i-torno ràpid heheheh...
Vem marxar divendres matí i després de sis hores de conduir direcció nord (i no sortir de Minnesota) vem arribar al Red Lake, que es troba a poc més d'una hora de la frontera amb Canadà. Allí ens hi vem estar fins al diumenge al migdia...brrrrrrrrrrrrr...només de recordar-ho ja m'agafa fred! Abans d'entrar al què era pròpiament el llac vem fer una parada a una mena d'àrea de servei on vem comprar les llicències de pesca i els peixitos petitons que poques hores més tard decapitariem per col·locar als extrems dels nostres hams. En aquella àrea de servei vaig tenir el primer contacte amb el tipus dámbient en el que estaria envolta els pròxims tres dies: caps d'animals dissecats a les parets, fotos de gent amb peixos enormes, camises de quadres, gorres, cerveses, la omnipresent bandera americana i furgones amb enganxines de ties en boles...havia entrat al món dels RedNeks.


Un cop abandonada lárea de servei i amb ella, la última oportunitat de pixar en lágradable escalforeta de quatre parets i un sostre, vem entrar a dins del llac. Jo patia perquè aquí cada dia hi han notícies al diari de penya que mor perquè se´ls hi trenca el gel i cauen a láigua, però em van tranquilitzar dient-me que hi havia suficient gruix com per que pogués aterrar-hi un avió. Així doncs, sense baixar del cotxe però amb els cinturons descordats, vem començar a avançar (conduint) sobre el gel fins que al cap d'uns 15 minuts vem arribar al nostre campament base. L'anomenat campament base consistía en dues casetes (dues perquè erem 5 mascles crescudets i dues femelles) de no sé ben bé quin material separades entre sí per uns 50 metres de distància: a la gran hi havien 5 lliteres, calefacció de gas (propà?), un forn i onze forats a terra deu dels quals eren aptes per pescar. A la petita hi havia una llitera, un radiador i 7 forats a terra 6 dels quals eren pescables.

Cadascú va deixar les bosses a la caseta que li pertocava, vem treure les canyes, vem decapitar els primers peixitus i apa, a pescar. He de dir que en aquest em vaig decepcionar una mica, no per les nul·les comoditats de les estances (ja me n´havien avisat) sino perquè va ser arribar i moldre, vull dir que va ser entrar a les casetes, deixar les bosses, preparar les canyes, els ràdars, seure en una cadira davant dún forat i venga. Suposo que jo en aquell moment vaig veure que amb cinc minuts ja n´hauria tingut prou... però encara em quedaven dos dies sencers dáguantar canya. Evidentment la possibilitat d'anar a donar una volteta a fora era impensable....a la primera nit estavem a -49 F incloent sensació de fred del vent (que és molta i més al mig dún llag gelat en un estat on no hi ha cap muntanya) que em sembla que ve a ser el mateix amb C. De fet, cada vegada que algú obria la porta de la caseta entrava vent i tot de pols blanca...com si es tractés dún congelador, amb l´'unica diferència de que segur que en el congelador de casa s´hi està més calentet. Deien que no et podies estar més de 5 minuts seguits a fora si no volies que la pell se't congelés de debó....jo una mica més i m´hi quedo varies vegades...tot sigui pel tabac...així porto la mà ara... En una ocasió vaig anar d'una casa a láltre amb una ampolla dáigua a la mà. Quan vaig sortir de la primera casa láigua estava en estat líquid però quan vaig arribar a la segona casa dos minuts després, láigua estava totalment congelada.

Però el pitjor de tot va ser el pixar i el dormir. El forat del lavabo quedaba tancadet entre quatre fustetes plenes d'escletxes per on el fred i l'aire hi circulaven en tota llibertat. En la primera nit em pensava que el vent se m'emportava perquè se´m va obrir la porta mentres estava fent el pipi de bona nit. Jo estava concentrada en encertar a la bossa que hi havia a dins del forat (perquè la Yuna no tinués un mal moment després), sense cap tipus de llum i amb el cul destapat i de sobte una claror, un estrèpit....tenia als meus peus el fantàstic RedLake!!!! Abans he dit bona nit? Innocent de mi.... ja us he dit que a la caseta on estavem la Yuna i jo només hi havia una llitera un radiador i 6 forats pescables. Bàsicament, el puto radiador no era suficient potent per escalfar el fred que entrava perls forats, de manera que només la meitat superior de l'habitació quedaba escalfadeta...i claro, una mestressa és incapaç de dormir als llits de dalt...total, vaig dormir amb dos parells de mitjons, dos parells de pantalons, quatre capes al cos, sac de dormir, dues jaquetes, una tovallola, el gorro i la bufanda. La Yuna té la foto en qüestió i us prometo que quan me la passi la penjo perquè no té desperdici i prova tot el que us dic.


En fi. Sumant el que us he explicat més el fet de que no hem vaig rentar la cara ni les dents en tres dies, ni molt menys em vaig canviar de roba, i vem estar en contacte amb peix durant tota léstada es pot dir que quan vem tornar la gent sápartava al nostre pas. També podem dir que de debó va ser una experiència extrema que estic molt contenta de poguer-vos explicar...siiiii vaig sobreviure, i al final li vaig agafar el gustillo a això de seure davant dun forat amb una canya i meditar!!! Pescar? Els altres van pescar bastant...jo vaig pescar dos peixos que vaig haver de tornar al seu lloc, un perquè era massa petit i l'altre perquè era massa gran...diguem que la consciència em va quedar tranquil·la en aquest aspecte, encara que a vegades de nit em torna la imatge dels peixitos decapitats.

Aquest és el grupo (d'esquerra a dreta i de dalt a baix): BOB hostavi, NORECORDONORECORDO (amics Bob), JEROME hostpapi, YUNA, LALI, TOM hostiet.